Human?

Fa ben pocs dies vaig sentir a la ràdio la notícia del suïcidi d’una noia canadenca víctima d’un pedòfil que l’assetjava al ciberespai.  Mentre va durar l’assetjament pràcticament ningú no li va fer costat, ben al contrari, alguns dels seus companys de classe se’n reien, la maltractaven i gairebé tots li feien el buit. I un altre fet menys tràgic, però també ben desagradable. Es veu que d’un temps ençà hi ha gent a qui acomiaden de la feina per telèfon, mail, carta o per SMS, sense més explicacions; com pot ser? Avancem o involucionem? Moltes vegades penso que hi ha massa gent indiferent i insensible al sofriment dels altres. Potser és un signe dels nous temps o potser és gent que a casa seva els han complagut en excés i no els han dit mai allò tan assenyat i tan senzill d’entendre com  El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”.  De sobte m’ha vingut al cap un llibre d’Eudald Carbonell i Robert Sala que encara no he llegit. El títol, Encara no som humans.

Imatge de la xarxa

Link : Encara no som humans

http://www.youtube.com/watch?v=66KaV0RrVUw&noredirect=1

Hace pocos días escuché en la radio la noticia del suicidio de una joven canadiense víctima de un pedófilo que la acosaba en el ciberespacio. Mientras duró el acoso prácticamente nadie la apoyó y algunos de sus compañeros de clase se reían de ella y  la maltrataban. Y voy a otro hecho menos trágico, pero también muy desagradable. He oído que actualmente hay gente a la que despiden del trabajo por teléfono, mail, carta o por SMS, sin más explicaciones;  como puede pasar esto? Avanzamos o involucionamos? Muchas veces pienso que hay demasiada gente indiferente e insensible al sufrimiento ajeno. Puede que sea un signo de los nuevos tiempos o puede que a esta gente  se la haya complacido en exceso y  en su casa no les hayan dicho nunca algo tan sensato y tan sencillo de comprender como “Lo que no quieras para ti, no lo quieras para nadie “. De pronto me he acordado de un libro de Eudald Carbonell y Robert Sala que aún no he leído. El título, Todavía no somos humanos.

A few days ago I heard on the radio the news of the suicide of a young Canadian victim of a pedophile who stalked her in cyberspace. While harassment lasted almost nobody listened and some of her classmates laughed at her and mistreated. And step to something less tragic, but also very unpleasant. I have heard that there are people fired from her job by phone or SMS, without explanation, as can happen? Advance or regress? I often think that too many people indifferent and insensitive to the suffering of others. It may be a sign of the times or maybe these people will have pleased the excess at home and have not ever said anything as sensible and as simple to understand as ” What you do not want for yourself, do not want to anyone”. Suddenly I remembered a book of Robert Sala and Eudald Carbonell. The title, We are not human, yet.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Reflexions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s