Category Archives: Barcelona

A morning in the park

Aquest edifici d’estil neomudèjar es va construir l’any 1890 i és conegut com la Casa de les Altures; actualment és  la  seu del districte Horta-Guinardó i és just al costat del Parc de les aigües. Aquest parc és un lloc ideal per anar-hi a llegir el diari un dia de sol i fer-hi una passejadeta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Este edificio de estilo neomudéjar se construyó en el año 1890 y se conoce como la Casa de las Alturas, actualmente es la sede del distrito Horta-Guinardó y está justo al lado del Parc de les aigües. Este parque es un lugar ideal para ir a leer el periódico un día de sol y dar un paseo.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

This building was built in 1890 and is known as the Casa de les Altures, is neomudejar style and is now the headquarters of the municipality of Horta-Guinardó district and is next to the Parc de les aigües. This park is a great place to go to read the paper a sunny day and take a walk.

LinK : Parc de les aigües

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

1 comentari

Filed under Barcelona

Introspection is not fashionable

La setmana que ve Barcelona tornarà a ser la capital mundial del mòbil. Jo amb el mòbil no hi tinc gaire bona relació i l’ús que en faig és mínim, entre altres coses perquè és molt car de mantenir. No en renego, però el trobo massa invasiu. A més, com que ens han fet creure que hem d’estar sempre localitzables i  permanentment enganxats  a aquests ginys, s’ha convertit en una nova addicció. La introspecció no està de moda!

wpid-fira-de-barcelona-gran-via[1]

RGB_White_Ver Fira de Barcelona – Imatges de la xarxa

Links:  Fira de Barcelona , El uso del móvil…

Fira

Torres venecianes de la Plaça Espanya i de la Gran Via

torres i fira

La próxima semana Barcelona volverá a ser la capital mundial del móvil. Yo con el móvil no tengo muy buena relación y lo utilizo muy poco, entre otras cosas porque es muy caro de mantener. No reniego de él, pero lo encuentro demasiado invasivo. Además, como nos han hecho creer que debemos estar siempre localizables y permanentemente pegados a ellos, se ha convertido en una nueva adicción. La introspección no está de moda!

Next week, Barcelona will be the mobile world capital. I use it very little, not least because it is very expensive to maintain. I deny it, but I find it too invasive. In addition, people have to be always reachable and permanently attached to mobile and has become a new addiction. Introspection is not fashionable.

1 comentari

Filed under Ítems, Barcelona

Jujol

Al número 332 de la Diagonal de Barcelona fent xamfrà amb el carrer Sicília hi ha una casa preciosa de l’arquitecte Josep Maria Jujol; és la Casa Planells. No fa gaire que li han rentat la cara  i fa goig de veure-la. Si teniu ocasió, feu-hi un cop d’ull. Val la pena!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Links : Casa Planells , Josep Maria Jujol

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En el número 332 de la Diagonal de Barcelona haciendo esquina con la calle Sicilia hay una casa preciosa del arquitecto Josep Maria Jujol, es la Casa Planells. No hace mucho que le han lavado la cara y da gusto verla.

In 332 of the Diagonal Street corner with Sicily’s a beautiful house by architect Josep Maria Jujol, is Casa Planells. Not long ago the facade have been restored and has been precious.

1 comentari

Filed under Barcelona

Escalators

Baixada de la glòria i pujada de l’esbufec.

Fa gairebé un mes que les escales mecàniques de la Baixada de la glòria estan espatllades. Jo les utilitzo quan vaig a classe i no pateixo l’avaria com els veïns del barri, però n’estic tan tipa com ells. Quan hi passo em recordo del lema de l’alcalde Trias: Barcelona, la ciutat de les persones. Ves qui ho diria!

Bajada  de la gloria y subida del resoplo.

Hace casi un mes que las escaleras mecánicas de la Bajada de la gloria están estropeadas. Yo las utilizo cuando voy a clase y no sufro la avería como los vecinos del barrio, pero estoy tan harta de la situación como ellos. Cuando paso me acuerdo del lema del alcalde Trias: Barcelona, ​​la ciudad de las personas. Quién lo diría!

Descent of glory and ascent of snort!
Almost a month ago that the escalators of the Descent of glory are spoiled. I use them when I go to class and do not suffer the damage as the neighbors, but I am so sick of the situation as them. Then I remember the mayor’s campaign slogan: Barcelona, the city of the people. Who knew!

Deixa un comentari

Filed under Ítems, Barcelona

Castles

Els vincles intergeneracionals, la  força, la fragilitat, l’equilibri, el valor, el patiment i l’alegria  són presents en els castells,  i segurament per tot això sorprenen i agraden des del primer moment.

A la Plaça Sant Miquel, darrere de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Llena hi va plantar fa uns quants mesos el seu castell d’acer. No l’havia vist fins ara, tot i que havia sentit força comentaris poc afalagadors. A mi m’ha agradat molt, no n’esperava res, ni tan sols el buscava  i me l’he trobat sense pensar-m’ho. Ha estat una topada amb la fortalesa de l’acer i la generositat de qui te’n deixa ser partícep. Quin goig!

Links:  Escultura d’Antoni Llena

Los vínculos intergeneracionales, la fuerza, la fragilidad, el equilibrio, el valor, el sufrimiento y la alegría están presentes en los castillos, y seguramente por todo ello sorprenden y gustan desde el primer momento.
En la Plaza San Miguel, detrás del Ayuntamiento de Barcelona, Antoni Llena plantó hace unos meses su castillo de acero. No lo había visto hasta ahora, aunque había oído bastantes comentarios poco halagadores. A mí me ha gustado mucho, no esperaba nada, ni siquiera lo buscaba y me he encontrado con la escultura sin planearlo. Ha sido un encuentro con la fortaleza del acero y la generosidad de quien te deja ser partícipe. Qué alegría!

Intergenerational ties, strength, fragility, balance, courage, suffering and joy are present in the castles, and probably for all love so much. In the Plaza San Miguel, behind the Barcelona City Council, Antoni Llena planted a few months ago his castle of steel. I liked it, not expecting anything and I found the sculpture without planning. It was a meeting with the strength of steel and the generosity of those who let you be a participant. What a joy!

Castells a Manhattan-Imatge de la xarxa

3 comentaris

Filed under Barcelona, Catalunya (Catalonia)

Raval

Una passejada pel Raval m’ha portat fins a la seu de la la nova Filmoteca de Catalunya. El barri ha canviat molt en els últims anys, amb la rambla del Raval sobretot, i  també amb les cafeteries i botigues que s’hi han anat instal·lant. Aquest nou equipament revitalitza i revaloralitza el barri; penso disfrutar de la seva programació molt més del que feia en l’antiga ubicació.

Links :  La Filmoteca,  El Raval

Un paseo por el Raval me ha llevado hasta la sede de la la nueva Filmoteca de Catalunya. El barrio ha cambiado mucho en los últimos años, con la rambla del Raval, con los locales, las cafeterías y tiendas que le han dado un aire nuevo. Este nuevo equipamiento revitaliza y revaloralitza el barrio; pienso disfrutar de su programación mucho más de lo que hacía en la antigua ubicación.

A walk through the Raval has led me to the headquarters of the new Film Archive of Catalonia. The neighborhood has changed considerably in recent years with the Rambla del Raval, with local cafes and shops that have given a new look. This new equipment and revaloralitza revitalize the neighborhood, I enjoy your programming much more than they did in the old location.

Deixa un comentari

Filed under Barcelona

T-11

Protesta i estalvia. Si utilizeu el transport públic de Barcelona, us animo a difondre la iniciativa de la T-11.

La gent que ens movem per Barcelona en transport públic podem ser solidaris entre nosaltres i fer una T-11 quan se’ns acaba una T-10; només l’hem de donar a un altre usuari per tal que l’acabi d’aprofitar. Una T-10 exhaurida al Metro es coneverteix en una T-11 al bus, i si s’ha exhaurit al bus és una T-11 al Metro i en una altra línia de bus. Aquesta proposta tan imaginativa ha sorgit de la Federació d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona ( FAVB). Jo ja l’he posat en pràctica un parell de cops i me’n sento molt satisfeta.

Links: T-11, Ara.cat

Protesta y ahorra. Si utilizas el transporte público de Barcelona, te animo a difundir la iniciativa de la T-11.
La gente que nos movemos por Barcelona en transporte público podemos ser solidarios entre nosotros y hacer una T-11 cuando se nos acaba una T-10; sólo tenemos que darla a otro usuario para que  la utilice en el último tramo. Una T-10 agotada en el Metro se convierte en una T-11 en el bus, y si se ha agotado en el bus es una T-11 en el Metro y en otra linea de bus. Esta propuesta tan imaginativa ha surgido de la Federación de asociaciones de vecinos y vecinas de Barcelona (FAVB). Yo ya lo he puesto en práctica un par de veces y me siento muy satisfecha.

Protest and save. If you use public transport in Barcelona, I encourage you to spread the initiative of the T-11.   People move through Barcelona by public transport can be in solidarity with us and make a T-11 when we run a T-10 and only have to give it to another user to use it in the last section. A T-10 sold out the Metro becomes a T-11 on the bus, and if it has exhausted the bus is a T-11 in the subway or another bus line. This imaginative proposal has emerged as the Federation of Associations of neighbors of Barcelona (FAVB). I’ve already implemented a couple of times and I am very satisfied.

2 comentaris

Filed under Ítems, Barcelona

Bicycles

No sé si és per la crisi, per l’augment de les tarifes del metro i del bus, per la sostenibilitat del planeta o per què, però jo tinc la impressió que cada dia hi ha més gent que opta per la bici per moure’s per Barcelona. Entre els pares joves que hi carretegen els menuts, alguns guies que hi fan les rutes turístiques i els usuaris de tota la vida i els del Bicing, la varietat de bicicletes que hi ha per carrers i voreres és considerable; fins i tot n’hi ha alguna que sense adonar-te’n,  et transporta nord enllà.

No sé si es por la crisis, por el aumento de las tarifas del metro y del bus, por la sostenibilidad del planeta o por qué, pero yo tengo la impresión de que cada día hay más gente que opta por la bici para moverse por Barcelona. Entre los padres jóvenes que llevan a los pequeños, algunos guías de la ciudad que hacen las rutas turísticas en bici y los usuarios de toda la vida y los del Bicing, la variedad de bicicletas que hay por las calles y aceras es considerable, incluso hay alguna que sin darte cuenta, te transporta en un abrir y cerrar de ojos al norte de Europa.

Link : bicing

I do not know if it’s the crisis, by increasing subway fares and bus, the sustainability of the planet or why, but I have the impression that every day more people are opting for the bike to move around Barcelona . Among the young parents who take children, some city guides that make cycling tourist routes and users of all life and Bicing, the variety of bikes there on the streets and sidewalks is considerable, there is even a bike that takes you to northern Europe.

Deixa un comentari

Filed under Ítems, Barcelona

Xuklis home

Flors boscanes als marges del camí que porta a La Casa dels Xuklis.

Avui he tingut la sort de poder assistir a la presentació d’aquesta casa, que és un somni fet realitat gràcies a l’esforç, la il·lusió i la generositat de molta gent. L’acte, molt emotiu,  m’ha contagiat tanta vitalitat i esperança que he sortit convençuda que  les bones idees, quan tenen darrere gent que treballa posant-hi el cor, sempre triomfen.

Aquesta casa és un espai d’acollida que ofereix un entorn amable i plàcid a les famílies de nens i nenes amb càncer residents fora de Barcelona que han de seguir tractament oncològic en hospitals de la ciutat. Aquest projecte ha estat impulsat per la l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC). Tant de bo que tingui un gran  ressó i que sigui font d’inspiració per a poder dur a terme  projectes semblants en altres ciutats!

PORTES OBERTES: del 20 al 27 de maig, de 10 a 20 hores ( l’últim dia s’allarga l’horari fins a les 22h)

Links : Els Xuclis ,   Patrocinadors

Flores silvestres en los márgenes del camino que lleva a La Casa de los Xuklis.

Hoy he tenido la suerte de poder asistir a la presentación de esta casa, que es un sueño hecho realidad gracias al esfuerzo, la ilusión y la generosidad de mucha gente. El acto, muy emotivo, me ha contagiado tanta vitalidad y esperanza que he salido convencida de que las buenas ideas, cuando tienen detrás gente que trabaja poniendo el corazón, siempre llegan a buen puerto. Esta casa es un espacio de acogida que ofrece un entorno amable y apacible a las familias de niños y niñas afectados de cáncer  que viven fuera de Barcelona y que deben seguir tratamiento oncológico en hospitales de la ciudad. Este proyecto ha sido impulsado por la la Asociación de Familiares y Amigos de Niños Oncológicos de Cataluña (AFANOC). Ojalá  que sea fuente de inspiración para  proyectos similares en otras ciudades.

PUERTAS ABIERTAS: del 20 al 27 de mayo, de 10 a 20 horas (el último día se alarga el horario hasta las 22h)

Wildflowers in the margins of the road leading to La Casa de los Xuklis.

Today I had the good fortune to attend the presentation of this house, it’s a dream come true thanks to the efforts, enthusiasm and generosity of many people. The event, very emotional, I have caught so much vitality and hope I have left convinced that good ideas when they have people working behind putting the heart, they always succeed. This house is a space that offers a friendly and peaceful environment for families of children who live outside of Barcelona and who receive cancer treatment at hospitals in the city. This project has been driven by the Association of Relatives and Friends of Children Oncology of Catalonia (AFANOC). Would that be a source of inspiration for similar projects in other cities.

Days to see the house: 20 to 27 May, from 10 to 20 hours (the last day  until 22h)

Deixa un comentari

Filed under Ítems, Barcelona

Sock

Tenir la mà foradada no és gaire recomanable, el peu – que jo sàpiga-  no s’hi pot tenir, però el mitjó foradat és un clàssic. Per casa encara tinc un ou de fusta d’aquells que es feien servir per sargir els mitjons. Tot això ho pensava mentre admirava aquesta obra de Tàpies a la terrassa de la seva Fundació.

Sobre el mitjó, Tàpies ha explicat que des de fa anys a la seva obra hi apareixen objectes, roba , etcètera  amb la voluntat entre franciscana i  budista de donar valor  a les coses petites.

Ser un manirroto no es muy recomendable, por el pie – que yo sepa-no se puede perder nada, pero tener el calcetín agujereado es un clásico. En  casa todavía guardo un huevo de madera de aquellos que se utilizaban para zurcir los calcetines. Todo esto lo pensaba mientras admiraba esta obra de Tàpies en la terraza de su Fundación. Sobre el calcetín, Tàpies ha explicado que desde hace años en su obra aparecen objetos, ropa, etcétera con la expresa voluntad, entre franciscana y budista, de dar valor a las cosas pequeñas.

Being a spendthrift is not recommended, by foot – that I know you can not lose anything, but having the sock is a classic bore. At home I still have a wooden egg for those that were used for darning socks. All this he thought as he admired the work of Tàpies on the terrace of his foundation.  On the sock, Tàpies has explained that for years in his work displayed objects, clothes, etc. with the express will, between Franciscan and Buddhist, to value the little things

 

1 comentari

Filed under Barcelona