Category Archives: Catalunya (Catalonia)

The day after

Ahir va ser un dia històric per Catalunya; el clam per la independència va ser majoritari i un milió i mig de persones vam sortir al carrer per reclamar un estat propi. Ara és l’endemà, i parafrasejant el poeta Martí i Pol  No escalfa el foc d’ahir ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou, es mou amb voluntat d’esdevenir. I esdevindrà… Hi haurà desgast, però ens en sortirem. Jo hi tinc confiança.

Ayer fue un día histórico para Cataluña, el clamor por la independencia fue mayoritario y un millón y medio de personas salimos a la calle para reclamar un estado propio. Habrá desgaste, pero saldremos adelante. Tengo confianza.Yesterday was a historic day for Catalonia, the clamor for independence was a majority and a million and a half people took to the streets to demand their own state.

I a casa, de bon matí, ja estàvem a punt per a La Diada: senyera a finestres i balcó i un pastís casolà per celebrar-la. En casa, desde buena mañana,  estábamos a punto para La Diada: senyera en ventanas y balcón y un pastel  casero para celebrarla.  At home, from early morning, we were ready for the National Day: senyera windows and balconies and a homemade cake to celebrate.

Link : Ara és demà, Pastís casolà, Erotismo

FOTOS ESPECTACULARS DE LA Diada (Gràcies Assun! )

Anuncis

2 comentaris

Filed under Catalunya (Catalonia)

Cost and benefit

El lligam que tenim amb Espanya ens ha donat més disgustos que no pas satisfaccions. El cost de la relació sempre ha estat molt alt i fins ara el gran benefici que hem obtingut ha estat el que proporciona el gust de poder queixar-se, que potser ens agrada massa. A mi mai no m’ha fet gràcia haver de celebrar La Diada el dia d’una gran derrota. En general i fins ara, els nostres polítics  han  mig tapat els greuges i  han jugat amb l’ambigüitat, però en aquests moments hi ha més ganes que mai  de canviar de joc. No ens escolten, ens expolien, no ens volen entendre… Doncs apa, fora i cadascú a casa seva, nosaltres decidim! Com diu una amiga, ens diuen separatistes i no s’adonen que són separadors.

Jo demà sortiré al carrer en un acte d’afirmació i reivindicació nacional. I serem mooooooooooooooooooooolts.

CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA!

El vínculo que tenemos con España nos ha dado más disgustos que satisfacciones. El coste de la relación siempre ha sido muy alto y hasta ahora el gran beneficio que hemos obtenido ha sido el que proporciona el gusto de poder quejarse, que quizás nos gusta demasiado. A mí nunca me ha gustado tener que celebrar La Diada el día de una gran derrota. En general y hasta ahora, nuestros políticos han ido  tapando los agravios y han jugado con la ambigüedad, pero en estos momentos hay voluntad y ganas de cambiar de juego. No nos escuchan, nos expolian, no nos quieren entender … Pues nada, fuera y cada uno a su casa, nosotros decidimos! Como dice una amiga, nos dicen separatistas y no se dan cuenta que son separadores.

Yo mañana saldré a la calle en un acto de afirmación y reivindicación nacional. Y seremos muuuuuuuuuuuuuchos.

CATALUNYA, NUEVO ESTADO DE EUROPA!

The bond we have with Spain has given us more trouble than satisfaction. The cost of the relationship has always been very high. The single greatest benefit we have received has been providing the pleasure to complain, maybe we like too. So far, our politicians have concealed grievances and have played with ambiguity, but now there is a will and desire to change the game. Espanya not listen to Catalunya, Espanya plunders us, Espanya not understand Catalonia … Well, we decide and go! The Catalan, separatists and the Spanish, separators. Tomorrow I’ll go to the mass meeting in an act of affirmation and national claim. And we shall be maaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaany.

CATALONIA, NEW STATE IN EUROPE!

LinKs: Mani 11s12, El aumento del independentismo, video

2 comentaris

Filed under Catalunya (Catalonia)

Castles

Els vincles intergeneracionals, la  força, la fragilitat, l’equilibri, el valor, el patiment i l’alegria  són presents en els castells,  i segurament per tot això sorprenen i agraden des del primer moment.

A la Plaça Sant Miquel, darrere de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Llena hi va plantar fa uns quants mesos el seu castell d’acer. No l’havia vist fins ara, tot i que havia sentit força comentaris poc afalagadors. A mi m’ha agradat molt, no n’esperava res, ni tan sols el buscava  i me l’he trobat sense pensar-m’ho. Ha estat una topada amb la fortalesa de l’acer i la generositat de qui te’n deixa ser partícep. Quin goig!

Links:  Escultura d’Antoni Llena

Los vínculos intergeneracionales, la fuerza, la fragilidad, el equilibrio, el valor, el sufrimiento y la alegría están presentes en los castillos, y seguramente por todo ello sorprenden y gustan desde el primer momento.
En la Plaza San Miguel, detrás del Ayuntamiento de Barcelona, Antoni Llena plantó hace unos meses su castillo de acero. No lo había visto hasta ahora, aunque había oído bastantes comentarios poco halagadores. A mí me ha gustado mucho, no esperaba nada, ni siquiera lo buscaba y me he encontrado con la escultura sin planearlo. Ha sido un encuentro con la fortaleza del acero y la generosidad de quien te deja ser partícipe. Qué alegría!

Intergenerational ties, strength, fragility, balance, courage, suffering and joy are present in the castles, and probably for all love so much. In the Plaza San Miguel, behind the Barcelona City Council, Antoni Llena planted a few months ago his castle of steel. I liked it, not expecting anything and I found the sculpture without planning. It was a meeting with the strength of steel and the generosity of those who let you be a participant. What a joy!

Castells a Manhattan-Imatge de la xarxa

3 comentaris

Filed under Barcelona, Catalunya (Catalonia)

Easter Monday

Una amiga em va comentar que volia fer la mona de Pasqua amb la recepta del pastís de cuscús que vaig penjar fa un parell de setmanes. I jo, ja ho veieu, li he copiat la idea. Què us sembla? Una amiga me comentó que quería hacer la mona de Pascua con la receta del pastel de cuscús que colgué hace un par de semanas. Y yo, ya lo veis, le he copiado la idea. ¿Qué os parece? A friend told me he wanted to make the Easter cake with couscous cake recipe that I posted a couple of weeks. And I, you see, I have copied the idea. What do you think?

Link :http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/03/d-on-prove-la-mona-de-pasqua-1892.php

2 comentaris

Filed under Ítems, Catalunya (Catalonia)

Homeland

Aquesta Pàtria no és la d’Aribau, però tambés és jocfloralesca. La reescric en homenatge al meu pare i a la meva família paterna que se saben moltes estrofes de memòria des que anaven a escola de petits. En desconeixem l’autor; algú ens pot ajudar?

La Pàtria

Tenim tots des de naixença

un trosset de terra al món

que se’ns grava en la memòria

i arrela en nostre cor.

Allà ens ha gronxat la mare,

de petits en el bressol,

adormint-nos a abraçades,

despertant-nos a petons.

Allà hem après en créixer,

a assajar els primers mots,

desplegant la nostra pensa

a la llum de la raó.

Allà amb nostres alegries

hem barrejat nostres plors

i amb els primers parenostres,

nostres primeres cançons.

Allà de la nostra família

hem conegut els records

i hem après dels nostres avis

les més belles tradicions.

Allà hem sentit els afectes

que hem alçat en nostre cor

un temple a la fe sagrada

i un paradís a l’amor.

I bregant i fent-nos homes

hem honrat el nostre nom

amb el treball i la ciència

amb la virtut i l’honor.

Com no havem, doncs, d’estimar-lo

aquest bell trosset de món,

si en ell hi tenim gravades

les més pures afeccions?

( … )

Tot alegra nostra vida

i tot parla a nostre cor

com un llibre ple de notes,

com un jardí ple de flors.

Flors tristes o flors alegres,

segons obrim sos capolls,

ran mateix del cementiri

o bé a l’ombra del bressol.

I aquell bell racó de terra

aquell bell trosset de món

on hem vist la llum del dia

i esperem tranquils la mort.

Té un nom tan pur, tan alegre

expressiu i afectuós

que per sentir-lo i comprendre’l

cal dir Pàtria amb la mà al cor.

Link: Terres catalanes

Esta Patria no es la de Aribau, pero tambien es de Juegos Florales. La reescribo en homenaje a mi padre y a mi familia paterna que recuerdan muchas estrofas de memoria desde que iban a la escuela . Desconocemos el autor; alguien nos puede ayudar?

Tenemos todos desde nacimiento un pedacito de tierra en el mundo, que se nos graba en la memoria y queda en nuestro corazón. Allí nos ha mecido la madre, de pequeños en la cuna, durmiéndonos en abrazos, despertándonos a besos.  Allí hemos aprendido al crecer, a ensayar las primeras palabras, desplegando nuestro pensar a la luz de la razón.  Allí con nuestras alegrías hemos mezclado nuestros llantos, y con las primeras oraciones, nuestras primeras canciones.  Allí de nuestra familia hemos conocido los recuerdos y hemos aprendido de nuestros abuelos las más bellas tradiciones.  Allí hemos sentido los afectos que hemos levantado en nuestro corazón, un templo a la fe sagrada y un paraíso en el amor.  Y lidiando y haciéndonos hombres hemos honrado nuestro nombre con el trabajo y la ciencia, con la virtud y el honor.  Como no hemos, pues, de amarlo este bello pedacito de mundo, si en él tenemos grabados los más puros afectos?  (…)  Todo alegra nuestra vida y todo habla a nuestro corazón como un libro lleno de notas, como un jardín lleno de flores.  Flores tristes o flores alegres, según abrimos sus capullos, al lado mismo del cementerio o bien a la sombra de la cuna.  Y aquel bello rincón de tierra aquel bello pedacito de mundo donde hemos visto la luz del día y esperamos tranquilos la muerte.  Tiene un nombre tan puro, tan alegre expresivo y cariñoso que para sentirlo y comprenderlo hay que decir Patria con la mano en el corazón.

This Homeland  is not to Aribau, but is also literary contest. The rewrite in tribute to my father and paternal family who remember many verses by heart since I went to school. Not know the author, someone can help?

We have everyone from birth a piece of land in the world, that we recorded in memory and remains in our hearts. There has rocked the mother, as children in the crib, falling asleep in embraces, waking him with kisses.   There we learned growing up, to test the first words, deploying our thinking in the light of reason.   There with our joys have mixed our tears, and the primerass prayers, our first songs.   There we met our family memories and have learned from our grandparents the most beautiful traditions.   There have felt the emotions that have risen in our hearts, a temple sacred to the faith and love in paradise.   And dealing with and making men we have honored our name with the work and science, virtue and honor.   As we have therefore to love this beautiful piece of world, if we recorded it the purest affections?   (…)   All joy to our life and everything speaks to our heart as a book full of notes like a garden full of flowers.   Sad flowers or happy flowers, as their blossoms open, right next to the cemetery or in the shade of the crib.   And the beautiful spot of land that beautiful piece of world where we have seen the light of day and hopefully peaceful death.   It has a name so pure, so expressive and affectionate glad to feel it and understand it must be said Homeland hand on the heart.

8 comentaris

Filed under Catalunya (Catalonia), Poemes

11-S

L’11 de setembre a Catalunya és una barreja de festa  i reivindicació nacional. I aquest any, després de la retallada de l’Estatut i amb les eleccions a la cantonada, he sentit la Diada amb més ganes d’independència que mai. El 11 de septiembre en Cataluña es una mezcla de fiesta y reivindicación nacional. Y este año, tras el recorte del Estatuto y con las elecciones tan cerca, he percibido la Diada con más ganas de independencia que nunca. On September 11 in Catalonia is a mixture of festival and national demands. And this year, after trimming the Statute and with the elections in the corner, I feel more desire for independence ever.

Fent cua per a l’ofrena a Rafael de CasanovaHaciendo cola para la ofrenda a Rafael de CasanovaQueuing for the offering of Rafael Casanova

I ara … cap al Fossar Y ahora … hacia el Fossar!  And now … towards Fossar!

Algú va dir :  Qui estima la llengua, la fa servir. Som-hi!  Alguien dijo: El que ama la lengua, la utiliza. Venga!  Someone said: Who loves the language, is used. Come on !

Dolça Catalunya, pàtria del meu cor …  Dulce Cataluña, patria de mi corazón …  Sweet Catalonia, home of my heart …

la Diada viscuda a Barcelona.

4 comentaris

Filed under Catalunya (Catalonia)

Toros

Per què tant d’enrenou? Per què tant afany de prohibir? No ho entenc. ¿Por qué tanto revuelo? ¿Por qué tanto afán de prohibir? No lo entiendo. Why the fuss? Why so much effort to prevent? I do not understand.  

Tot i que no hi vaig gaire sovint, m’agraden els toros. Queden pocs moments, pocs actes en què tot sigui tant de veritat; no hi val el fer veure, la impostura, el soroll. Hi ha dolor, sensibilitat, coratge, estremiment i, sobretot, una  emoció immensa. No és tan diferent de la vida.  

És clar que  tampoc no puc entendre la persecució a què estan sotmesos els fumadors; no em sembla que sigui tan difícil que puguin coexistir espais lliures de fums i espais per a fumadors. Jo demano més sentit comú i menys ingerències. Tanta vigilància  i tanta prohibició em fa por i em preocupa. I s’hi barregen tantes coses que m’esgarrifo !  

 De debó que els antitaurins només hi saben veure maltracte? No aconsegueixo entendre-ho !   

  Aunque no voy muy a menudo, me gustan los toros. Quedan pocos momentos, pocos actos en que todo sea tan de verdad, no vale el simular, la impostura, el ruido. Hay dolor, sensibilidad, coraje, estremecimiento y, sobre todo, una emoción inmensa. No es tan diferente de la vida.  

 Claro que tampoco puedo entender la persecución a que están sometidos los fumadores, no me parece que sea tan difícil que puedan coexistir espacios libres de humos y espacios para fumadores. Yo pido más sentido común y menos injerencias. Tanta vigilancia y tanta prohibición me da miedo y me preocupa. Y se mezclan tantas cosas que me estremezco.

 De verdad que los antitaurinos sólo saben ver maltrato? No consigo entenderlo!  

 Although I’m not very often, I like the bulls. There are few moments, a few acts that everything is so real, not worth the simulation, fraud, noise. There is pain, tenderness, anger, thrill, and above all, immense emotion. It is not so different from life. 

 Obviously I can not understand the persecution suffered by smokers, is not so difficult that may coexist smoke free spaces and spaces for smokers. I ask more common sense and less interference. Ban such scares me and worries me.
 
 I really only know the anti-bullfighting see abuse? I can not understand! 
 
 

1 comentari

Filed under Catalunya (Catalonia)